TRACTAMENT DE L’ESTRÈS
L’estrès es pot definir de diverses maneres. Podríem dir que es tracta d’un conjunt de reaccions fisiològiques i emocionals que es presenten quan una persona pateix davant determinades situacions una tensió nerviosa elevada o molt elevada.
Patir estrès puntualment no té perquè ser dolent però si aquest estat d’estrès es cronifica pot donar lloc a l’aparició d’importants problemes de salut que es poden manifestar tant a nivell biològic com psicològic.
Les respostes psicològiques a l’estrès inclouen el factor emocional, el cognitiu i el de comportament. Aquests factors apareixen interrelacionats atès que tots ells formen part de la persona i del seu ambient i poden alterar la seva salut de diferents maneres. És molt freqüent que aquest estrès excessiu acabi provocant en la persona que el pateix un trastorn d’ansietat i/o un estat depressiu.
Al seu torn, les respostes biològiques activen mecanismes fisiològics com a resposta a l’agressió que suposa l’estrès continuat.
Intervé el sistema nerviós central i perifèric i el sistema endocrí que incrementa la secreció de certes hormones tals com l’adrenalina, la noradrenalina i el cortisol. Així mateix el sistema immune es pot veure afectat en diferent mesura en funció de les respostes d’afrontament de cada individu.
Les situacions o causes que provoquen l’estrès no són sempre derivades de situacions de perill o situacions doloroses sinó que poden ser situacions quotidianes com fer cues a la carretera, crits de veïns, sorolls del carrer, etc.
Hi ha diversos tipus d’estrés patològic. Els més freqüents són l’estrès post-traumàtic i l’estrès laboral. El primer és aquell que podem patir a conseqüència d’haver viscut un succés traumàtic com potser un accident de tràfic, un desastre natural, una agressió física, una separació sentimental, pèrdua d’un ser estimat, etc. Per la seva banda, l’estrès laboral comporta una sèrie de reaccions tant emocionals com fisiològiques que es produeixen quan les exigències laborals superen els nostres recursos d’afrontament.
En definitiva, l’estrès es pot entendre com una sobrecàrrega pel nostre organisme que es dona quan una determinada situació supera els recursos amb els que contem per afrontar-la. Quant més gran siguin les demandes de la situació o esdeveniment i quant menors siguin els recursos dels que disposem, més gran serà aquesta sobrecàrrega o nivell d’estrès.
És important tractar l’estrès a temps per evitar que es cronifiqui i pugui tenir conseqüències indesitjables per la salut. Sense anar més lluny, les hormones de l’estrès son perjudicials pel cervell, atès que els nivells elevats de cortisol poden causar danys a l’hipocamp que té un paper primordial en la memòria, sobre tot en la memòria a curt termini.
Tot i això, s’ha de tenir present que en condicions d’emergència els canvis provocats per l’estrès són canvis adaptatius, necessaris per preparar-nos per poder donar una resposta adequada a aquesta situació d’emergència.
A ICA apliquem tractaments específics per aprendre a gestionar l’estrès i l’ansietat amb l’ajuda de la psicoteràpia, tècniques de meditació i relaxació així com altres eines per promoure el canvi d’hàbits. Així mateix en cada cas es valora i es parla amb el client, si s’escau, sobre la possibilitat i conveniència o no de combinar el tractament psicològic amb tractament farmacològic.
El patiment d’estrés i/o ansietat és també una bona oportunitat per fer canvis a la vida que ens ajudin a assolir nivells més alts de satisfacció, creixent i desenvolupant-nos com a persones més lliures, responsables i felices.